Les Farinetes de Pardines

La Festa de les Farinetes de Pardines
(15 de Febrer 2015)

Per Carnaval i abans de la Quaresma a Pardines es fa la Festa de les Farinetes, esdeveniment popular que es fa des de la postguerra, record d'una época de penúries.
Como que el catalán es una lengua románica, perfectamente inteligible, me he limitado a poner en cursiva las palabras de más díficil comprensión para un castellanohablante. 
Sembla que la festa abans era més irreverent, en la línia del carnaval. Es va recuperar anys desprès i des de fa uns quants anys es fan les farinetes, amb mongetes y rostes, acompanyades de vi. 
Les farinetes es fan amb farina de blat de moro (maíz) en un grans perols (ollas) al mig de la plaça del poble. Amb recipients similars es fan també mongetes (judías), amb cansalada (tocino), xoriço i d'altres ingredients. S'acompanyen amb pa i rostes ( tocino blanco) de porc (cerdo). Un porrons de vi ajuden a ingerir tan calóric aliment. 
La preparació s'inicia ben d'hora, amb 4 perols al mig de la plaça i el subministrament energètic de la llenya. Tot està més bó fet al foc...Poca gent hi ha a aquesta hora. 

Nota: foto retocada per donar-li un aspecte antic

A poc a poc la cosa es va animant i cada vegada hi ha més gent tafanejant (chafardeando, vamos...). Els dos perols de la dreta tenen mongetes i els dos de l'esquerra farinetes. Es té que retirar l'escuma del brou (caldo) amb certa freqüència. 

Les rostes es fan al costat, amb un aspecte impressionant. La Fina aprofita l'oli (aceite) que sobra per fer sabó (jabón). Ens explica que posa a parts iguals oli i greix. Us recordo que el colesterol es un element imprescindible de les membranes de la cel-lula...

Sota la vigilància dels cuiners (cocineros) la cosa va agafant forma i tant farinetes com mongetes fan molt bona pinta. Al final de la cocció d'altres ingredients com xoriço (chorizo, obviamente..) donen color i sabor. 

La gent es paseja curiosa, tant grans com petits. Fins i tot l'Anna porta una disfressa de rockera. El Biel sembla que vulgui ser cuiner...

En Marc posa una bossa perque la gent faci una aportació econòmica al menjar. Al costat es posa una taula (mesa) per repartir el pa i les rostes. 

Cap a les dues la gent comença a fer cua (cola) per recollir les farinetes, les mongetes, el pa i les rostes. Es tradició portar-se el plat i menjar a la plaça, encara que també hi ha gent que porta un recipient i menja a casa seva. 

I això es tot. Espero que us hagi agradat aquesta entrada d'una festa molt bonica. Sembla que a d'altres pobles de la comarca també es fa o es feia.